强.烈建.议这舞蹈上春.晚,从头到尾尖.叫不.断!
Articul per Ladin Gherd?ina |
![]() | |
Rotterdam | |
---|---|
![]() |
![]() |
Blason | Bandiera |
Nfurmazions prinzipeles | |
Stat | ![]() |
Provinzia | ![]() |
Demografia | |
Populazion | 664 311 ab. (1 jené 2023)[1] |
Densità | 2 080,2 ab./km2 |
Populazion de uriginn imigreda | |
• de ndut • dl uzid?nt • nia-uzid?nt |
52,3% 13,4% 38,9% |
Geografia | |
Coordinedes | 51°55'12"N, 4°28'48"E |
Aut?za | 10 m |
Spersa | 319,4 km2 |
Auter | |
Codesc de la posta | 3000–3089 |
Plata internet | www |
Cherta | |
Rotterdam ie la segonda majera zità di Paejes Basc do Amsterdam. La ie la majera zità de la provinzia de l'Olanda dl Sud (Zuid-Holland), ma nia si capitela, che ie Den Haag. Rotterdam ie sul canal Nieuwe Maas che porta tl mer dl nord. La zità ie n gran z?nter de cumerz y logistica y l port de Rotterdam ie l majer de l'Europa. Ch?sc ti à dat ala zità l s?urainuem de Purton a l'Europa o Purton al mond.
Rotterdam ie stata fata su fajan na diga (dam per olandesc) sul ruf Rotte, ti dajan l'inuem Rotter-dam, leteralm?nter diga sun la Rotte. Ch?sc ie stat fat nce cun autri te l'Olanda, per ej?mpl cun Amsterdam, che tol si inuem dal ruf Amstel. La zità ie stata desdruda dl dut te la segonda viera mundiela y ie daldò stata fata inò su cun na architetura scialdi desfr?nta dal rest de l'Olanda y plu moderna.
L raion metropolitan Rotterdam-Den Haag à na populazion de nt?ur ai 2,7 milions de abitanc, cie che ne'n fej l 10ejim majer raion metropolitan te l'Union Europea.
Galaria dales fotografies
[mudé | muda l codesc]-
Architetura moderna a Rotterdam
-
Stadion dal juech dala codla De Kuip
-
C?sa de chemun de Rotterdam
-
Maasvlakte tl port de Rotterdam